Ampul·la de Sant Menna

Es tracta d’una ampolleta de ceràmica de peregrí  datada entre els segles IV i VII  procedent  de la ciutat egípcia d’Abu Mena, pròxima a Alexandria, que va esdevenir un important nucli de pelegrinatge a l’antiguitat tardana dedicat a Sant Menna.  A l'ampolla s’hi representa  al sant vestit de soldat amb els braços estesos en forma de creu i dos camells, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra, que li llepen els peus.  Al voltant del sant,  un cercle amb forma de rosari, emmarca l’escena.

Segons la llegenda,  Menna havia nascut a Egipte l’any 285 prop de Memfis. Els seus pares eren cristians molt devots i lliurats a la pràctica ascètica. Als quinze anys  Menna s’allistà com a soldat a l’exèrcit romà i va marxar a Algèria. A causa de la persecució de Dioclecià va abandonar l'exèrcit i es va retirar al desert per viure com a eremita durant  5 anys. Posteriorment va deixar el desert i començà a predicar el cristianisme entre els pagans fins que el van empresonar,  martiritzar i finament decapitat.

El cos de Mena va ser llençat al foc, però no va sofrir danys i va ser portat a Alexandria  a lloms d'un camell cap el desert. Quan el camell amb el que viatjava es va aturà i no va voler avançar més, en aquell punt,  va ser enterrat el cos del sant. Al voltant d’aquest indret va créixer una ciutat, Abu Mena, que esdevingué un dels centres de peregrinació més importants de l’antiguitat tardana i molt famós gràcies a les ampolles d'oli i d'aigua que els peregrins portaven als seus lloc d'origen  procedent del santuari.  Malalts de tot arreu anaven a cercar el guariment. La ciutat va ser destruïda al segle VII i al 1959 es va construir un nou monestir que es convertí, i encara actualment, en un dels mes coneguts monestirs coptes i lloc de peregrinatge,  que conserva les relíquies de sant Menna.

Teresa Rodon Borràs. Conservadora del Museu d’Història de Catalunya
Detall del broc de l'ampul·la

Detall del broc de l'ampul·la