Prehistòria i antiguitat

Des del paleolític inferior, el període més remot de la prehistòria, les actuals terres catalanes han estat testimoni ininterromput d’activitats humanes. A Talteüll (Rosselló), s’han localitzat les restes més antigues d’homo erectus, d’uns 450.000 anys d’antiguitat.

L’extensió de l’agricultura i la ramaderia a partir del neolític, els darrers mil·lennis abans de Crist, determina una nova configuració del territori i l’aparició de noves cultures. L’influx de les societats orientals, grega i fenícia, des del segle vii aC, cristal·litza amb la cultura ibera, una de les civilitzacions més importants de la Mediterrània occidental. El 218 aC, amb l’arribada de l’exèrcit romà a Empúries, s’inicia un llarg període de vinculació a l’Imperi de Roma. És en aquest moment que s’estableixen algunes de les estructures culturals bàsiques de la nostra identitat, com la llengua i el dret. A finals del segle v, la desfeta de l’Imperi Romà d’occident dóna pas a la creació del regne visigòtic de Toledo.

Objectes destacats