Retrat d’Enric Prat de la Riba

El retrat d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), és una escultura realitzada per l’artista Ismael Smith el 1917, any de la mort del polític. Aquesta obra va restar desapareguda durant anys, de la mateixa manera que molta de la producció artística de Smith. Probablement era una de les que hi havia en el seu taller del carrer del Call de Barcelona i que es va perdre durant la guerra civil.

Aquest retrat posa de manifest l’habilitat i el talent de Smith en l’escultura. És una obra d’un gran valor històric i artístic realitzada sobre guix que conservava restes de la policromia original en tons verds i blaus. Aquesta obra de gran format, que s’emmarca en la línia més expressionista de l’artista, no va ser l’única que Smith va realitzar. D’aquestes característiques es coneixen dos retrats més, el dedicat al polític Francesc Cambó i el del músic Enric Granados.

Eugeni d’Ors, des del seu «Glossari» de La Veu de Catalunya el 4 de juliol de 1906, el reivindicà com a artista noucentista, però Smith fou més pròxim al modernisme de caire expressionista, com ho demostra en aquesta escultura. Artista polifacètic i peculiar, estigué molt vinculat als anhels de l’etapa fundacional del catalanisme en què participà activament Prat de la Riba com a president de la  Mancomunitat de Catalunya.

El 1914, es constituïa, a Catalunya, una institució de govern que representava la totalitat del país: la Mancomunitat de Catalunya. El primer president en fou Enric Prat de la Riba, elegit el 6 d’abril de 1914 pels diputats de les quatre diputacions catalanes, que formaven l’Assemblea de la Mancomunitat. Prat de la Riba engegà una política de modernització. Des de la Mancomunitat es va desenvolupar una gran tasca en el terreny de la cultura i de l’educació, de l’acció social i de la construcció d’infraestructures bàsiques. Es va potenciar el paper de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya, es va crear arreu del país una àmplia xarxa de biblioteques i es van promoure museus i recerques arqueològiques. A més, la institució també va crear i millorar escoles d’educació primària i professionals, va construir carreteres i cellers cooperatius i va estendre les xarxes elèctrica i telefònica. La Mancomunitat va apostar per la modernització del país en tots els àmbits, malgrat el finançament insuficient.

Teresa Rodon Borràs. Conservadora del Museu d’Història de Catalunya

Vista frontal del bust