“La nena obrera”

La nena obrera de Joan Planella és una obra que ha esdevingut emblemàtica dins el corrent artístic del realisme social del segle XIX. La pintura presenta amb tot detall una nena que treballa en un teler; és la «imatge» del treball infantil femení en la indústria tèxtil, sector predominant en la primera industrialització catalana.

Aquesta obra és una segona versió que, sobre el mateix tema, va fer Joan Planella. La nena obrera va ser premiada amb la tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts del 1884 i va figurar a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 amb un gran èxit. El mes de desembre del 2012 va ser oferta a subhasta a la casa barcelonina Balclis i el Museu d’Història de Catalunya la va adquirir per a la seva col·lecció.

Des del 1840 Catalunya va iniciar el trànsit vers una societat plenament industrial i moderna. El país coneix, a poc a poc, els progressos, els problemes i els conflictes derivats d’una incipient societat capitalista i industrial. L’aparició d’una nova burgesia i l’extensió de noves indústries tenen el seu contrapunt en la formació i expansió d’una nova classe obrera industrial, cada cop més nombrosa. Deficiències d’higiene i seguretat de les empreses, salaris insuficients i inestabilitat en l’ocupació constitueixen el panorama del món obrer de mitjan segle XIX. Les jornades són llargues i feixugues; l’inici en l’àmbit laboral es produeix durant la infància, als deu anys o fins i tot abans; els nois i les noies ja treballen al taller o a la fàbrica, i els obrers infantils són educats professionalment a la mateixa fàbrica i fan les feines més ingrates o tasques que no necessiten cap mena de qualificació professional.

Teresa Rodon Borràs. Conservadora del Museu d’Història de Catalunya 
L'escena de l'obra: una nena treballa en un teler, mentre un home l'aguaita des del fons de l'escena

L'escena de l'obra: una nena treballa en un teler, mentre un home l'aguaita des del fons de l'escena