Les joguines com a eina de transmissió dels rols de gènere

La joguina en l’actualitat

El Règim, l’Església i la Falange van crear un model de dona i d’home que es va perpetuar durant la dictadura. Encara avui, en la societat actual, es pot observar una profunda interiorització d’aquests rols en les mentalitats de generacions i generacions de persones que van ser educades durant aquell període. La socialització i l’educació franquista rebuda havia enfortit els estereotips de gènere, que, encara ara, són difícils de trencar i han marcat fortament les pautes de discriminació i distribució per gèneres de la societat i el món laboral actual.

Actualment, la joguina s’ha convertit en un element més de la societat de consum. En els darrers cinquanta anys, i malauradament encara avui en algunes ocasions, els jocs i les joguines es presenten en els catàlegs reproduint els estereotips de gènere. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha denunciat en el seus informes que en l’actualitat encara es continua donant una visió esbiaixada, binària i sexista de les joguines a través de la televisió i de les plataformes digitals. Per exemple, les nenes es disfressen i es maquillen i tenen cura d’un nino que imita un nadó o un animal de companyia. Els nens juguen amb videoconsoles i es preparen per defensar-se, simulen lluites i condueixen vehicles teledirigits. Però també actualment s’han donat a conèixer iniciatives d’empreses que defugen els estereotips a l’hora de presentar les joguines i els jocs.

L’informe anual de l’any 2019 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) constata que quasi la meitat dels anuncis (48%) que es van emetre a TV3, al Super3 i a 8tv entre el 10 d’octubre i el 15 de desembre contenien estereotips de gènere, cosa que significa un 17% més que l’any anterior i una de les pitjors dades registrades des que l’ens va començar a fer-ne un seguiment l’any 2001. Una bona part dels espots publicitaris encara avui dia teixeixen una correlació entre les joguines que s’exhibeixen i el gènere de qui apareix com a protagonista del relat publicitari.

Cal possibilitar que les nenes i els nens (i també aquelles persones que s’identifiquin amb un gènere no binari) juguin amb diferents jocs, independentment de quina identitat de gènere els hagi atribuït la societat. El fet de jugar només amb uns determinats tipus de jocs limita el seu desenvolupament. Cal que cada infant pugui tenir com més experiències de joc millor i al més diverses possibles per afavorir l’heteronormativa i crear una societat més equitativa, diversa, curosa i lliure de violències.

Àmbit anterior

Joguines i gènere masculí durant el franquisme
Twitter Facebook Instagram
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
Subscriu-te al butlletí
© Museu d'Història de Catalunya