Guarniments de cavalls medievals

El món romà

Des de temps republicans (s. V a I a.C.), però sobretot des dels altimperials (s. I i II dC), tenim documentat l’ús de xapes i medallons decoratius en els arnesos de la cavalleria romana. Mentre que els centurions i legionaris solien exhibir condecoracions al valor i altres mèrits marcials, com ara corones, collars, braçalets i phalerae o medalles en forma de disc, els cavalls lluïen sobretot discs i també peces penjants. En època imperial podien ser distincions atorgades al genet per la seva habilitat en l’hippica gymnasia.

A banda de les competicions esportives, aquesta indumentària i adorns es mostraven sobretot a les desfilades i altres esdeveniments de naturalesa similar, ajudant a garantir la singularitat, l’esplendor i la solemnitat de l’escena. D’aquesta manera, els adorns es representen en l’art de l’època, pretenent donar un caire heroic i idealitzant dels personatges i esdeveniments representats. Aquestes decoracions passaren sense més novetat als pobles bàrbars, que tanmateix ja n’usaven de similars, i als successors dels romans, els bizantins, alhora que en prenien d’altres pobles amb els que havien estat en contacte, com ara els àrabs, els perses o els turcs.