Guarniments de cavalls medievals

Antecedents històrics

El guarniment dels arnesos equins és una pràctica gairebé tan antiga com l’ús generalitzat dels cavalls per part dels homes, tant per al transport com, sobretot, per a la guerra. La decoració de la panòplia equina –l’armadura del cavall- es centrava sovint en els seus elements defensius, com ara els pitrals, les testeres i altres peces de l’armadura. Però també s’ampliava a d’altres elements de l’arnès, com els frens, les regnes, les brides i, més endavant, també als estreps. També els carros de guerra i els seus arnesos eren decorats amb tota mena de guarniments.

Aquesta mena de decoracions pretenien, sobretot, manifestar l’estatus social i econòmic del combatent i, també, la seva dignitat guerrera. Abans d’enfrontar-se als perses, en la seva obra Anabasis, Xenofont diu vestir-se “molt ben abillat, amb els seus millors arreus de guerra. Doncs pensava que, si els déus concedien la victòria, les gales abellien el vencedor, i si havia de morir, just era que qui se sentís digne de portar-les anés amb elles a l’encontre de la mort” (segle IV aC).

El desplegament d’aquestes decoracions, doncs, suposava també diferenciar els comandants de la resta dels combatents d’un mateix bàndol; servia per distingir-los enmig de la batussa i facilitar així les seves tasques de comandament. Alhora, en individualitzar-los, els feia més identificables als seus enemics i, per tant, els exposava encara més al perill físic del combat, cosa que posava de manifest el seu valor personal.