Bandera estelada

Els referents cubà i nord-americà de l’estel

La inserció d’estels en escuts heràldics ja es donava a l’edat mitjana i també era un dels símbols maçònics per excel·lència. Però la bandera que, en incloure’ls, els va popularitzar i va lligar-los al concepte d’alliberament fou la de les tretze colònies dels Estats Units d’Amèrica. El disseny es va escollir en el marc del primer Congrés de Filadèlfia, l’any 1774, amb el rerefons de la guerra d’Independència d’aquestes colònies de l’imperi britànic, que finalment van assolir dos anys després.

Aquesta primera bandera contenia tretze estels blancs de cinc puntes, un per colònia o nou estat, disposats en cercle a la part superior esquerra d’un fons format per tretze franges vermelles i blanques alternades. El cercle, a mesura que s’hi van anar incorporant nous estats, i per tant nous estels, va canviar de forma per encabir-los, fins a arribar a l’actual bandera nord-americana. La llegenda atribueix a un error de la cosidora Betsy Ross el fet que els estels fossin de cinc puntes i no de sis —com l’estrella de David—, encara que George Washington, cap dels revolucionaris, li hauria demanat així. Fos premeditat o per un descuit, en endavant l’estel de cinc puntes es faria molt conegut. El mateix que els colors blanc (llibertat), vermell (igualtat) i blau (fraternitat) que la Revolució francesa, a partir del 1789, tant popularitzaria.

Amb aquests precedents, quan els rebels cubans van decidir plantar cara a l’imperi espanyol per independitzar-se’n, van escollir els mateixos colors i l’estel per crear la seva bandera de lluita. Foren Miguel Teurbe Tolón i la seva esposa, Emilia, els qui, l’any 1849, van dissenyar-la des del seu exili novaiorquès, a petició del general veneçolà Narciso López, que lluitava per annexionar l’illa de Cuba als Estats Units. Segons la llegenda, el disseny es basava en la visió de la bandera en el cel que López va tenir en despertar-se un matí.

Es tractava, de fet, de tres franges blaves —els tres departaments de l’illa— alternant amb dues de blanques, un triangle vermell a l’extrem esquerre i un estel blanc de cinc puntes inserit enmig. Una altra vegada, doncs, s’usaven els mateixos colors que a les banderes dels Estats Units d’Amèrica i França i s’hi incloïa l’estel. En aquest sentit, l’estel significa la llibertat, però també el nou estat que havia de formar part dels Estats Units, el triangle, la igualtat —derivat de la interpretació maçònica— i el vermell, la sang dels combatents.

Després dels primers fracassos, a la fi de l’any 1898 els Estats Units van aconseguir el control sobre Cuba —i també Guam, Puerto Rico i les Filipines—, amb la qual cosa van certificar la fi de l’imperi espanyol. L’any 1902, en néixer la República de Cuba, sempre sota control nord-americà, la bandera de Narciso López va ser adoptada com a bandera oficial. Els catalans de l’illa van viure de ben a prop aquest procés. Des que, a mitjan segle XIX, s’hi havia fundat la primera entitat catalana, la Sociedad de Beneficencia de los Naturales de Cataluña, la colònia hi era important.