Le docteur Piñar.

Le docteur Piñar.
Dibuix en tinta blava sobre paper de 27 x 21 cm, obra de Josep Subirats, on s’hi retrata en Doctor Piñar, personatge que convivia amb Subirats al Camp de Mart de Perpinyà. Porta posat boina fosca, gavardina, camisa (armilla?), pantalons i sabates. Els traços del retrat són àgils, generals i naturalistes, sense caure en detalls i centrant-se en el moment concret que s’ha volgut immortalitzar, captant-ne la seva essència. Al costat del retrat, veiem un punt tancat esbossat, en posició com de subjectar una cigarreta. 10 10Durant la seva estança als camps de refugiats, Subirats retratà en molts cops personatges concrets o anònims, com he vist en aquest dibuix. D’estil realista i sense concessions, els seus dibuixos representen una descripció de la realitat, a vegades crua i difícil, no solament pel que representen, sinó també pel seu estil, nerviós però precís, alhora que naturalista i revelador de dimensions col·lectives. 10 10Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, aquesta zona de maniobres de l’exèrcit francès havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d’emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l’exèrcit i civils republicans. L’acord de Bérard-Jordana, signat per França i l’Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s’encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d’internament amb grans tendes (anomenats Marabouts) i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l’exèrcit colonial. 10Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l’esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l’alemanya nazi. Així, a mitjans de novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat.

Número de registre:

MHC7196

Categoria:

Art

Nom de l'objecte:

dibuix

Títol/Nom pròpi:

Le docteur Piñar.

Data:

1940

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 27 x 21 cm
Material / Tècnica
paper / tinta
Inscripcions
Inscripció: MHC7196 (inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: 46 (siglat anterior al registre del museu, inscrit a la funda de melinex)
Signatura: Subirats
Inscripció: Dr. Piñar CHAMP DE MARS
Procedència

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre 1937 i 1941, obra de Josep Subirats Samora, com a testimoni del seu pas per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d’Espanya.

Lloc de procedència

Perpinyà

Dibuix en tinta blava sobre paper de 27 x 21 cm, obra de Josep Subirats, on s’hi retrata en Doctor Piñar, personatge que convivia amb Subirats al Camp de Mart de Perpinyà. Porta posat boina fosca, gavardina, camisa (armilla?), pantalons i sabates. Els traços del retrat són àgils, generals i naturalistes, sense caure en detalls i centrant-se en el moment concret que s’ha volgut immortalitzar, captant-ne la seva essència. Al costat del retrat, veiem un punt tancat esbossat, en posició com de subjectar una cigarreta. 10 10Durant la seva estança als camps de refugiats, Subirats retratà en molts cops personatges concrets o anònims, com he vist en aquest dibuix. D’estil realista i sense concessions, els seus dibuixos representen una descripció de la realitat, a vegades crua i difícil, no solament pel que representen, sinó també pel seu estil, nerviós però precís, alhora que naturalista i revelador de dimensions col·lectives. 10 10Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, aquesta zona de maniobres de l’exèrcit francès havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d’emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l’exèrcit i civils republicans. L’acord de Bérard-Jordana, signat per França i l’Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s’encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d’internament amb grans tendes (anomenats Marabouts) i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l’exèrcit colonial. 10Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l’esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l’alemanya nazi. Així, a mitjans de novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat.