Homes asseguts al camp de Mart.

Homes asseguts al camp de Mart.
Conjunt de dibuixos en tinta blava sobre paper, obra de Josep Subirats durant el seu pas pel camp de Mart de Perpinyà. Al revers, podem veure-hi dibuixat una escena on apareixen un conjunt de persones, ajagudes en bancs al voltant d'una taula rectangular, amb un estil centrat en traços ràpids, lleugerament arrodonits i estilitzats, així com poc precisos, com si volgués captar l'essència de l'escena i poc més. Els homes van tots vestits amb roba d'abrigar, ben tapats. Estan a tocar els uns amb els altres, i semblen estar parlant entre ells, alguns amb una actitud més distesa que els altres. Per acabar, darrere els homes que donen l'esquena a l'artista hi podem veure un càntir dibuixat. Al revers, hi veiem traçat seguint un patró poc precís, quasi de simple esbós d'un moment concret, la figura d'un home que dóna l'esquena a l'artista, sense cap detall aparent tret d'anar vestit i tenir els cabells curts i foscos. Sembla que porti una bufanda. Guardant les distàncies, Subirats observarà i dibuixarà l'espectable de quotidianitat que oferia la situació de reclusió en els camps de refugiats. Al llarg del temps que Subirats passà reclòs, la seva obra dibuixarà clarament la situació precària que vivien els refugiats: la distribució del menjar, la redacció de cartes, la lluita contra les puces, el pas del temps, la realització d'actes tan simples com dutxar-se. Tot un conjunt de bocins de la vida i ocupacions que marcaven aquell internament, així com la confrontació permanent dels pensaments i l'estat d'ànim de l'autor al llarg del seu captiveri. Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, el camp de Mart era una zona de maniobres de l'exèrcit francès que havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d'emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l'exèrcit i civils republicans. L'acord de Bérard-Jordana, signat per França i l'Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s'encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d'internament amb grans tendes (anomenats Marabouts) i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l'exèrcit colonial. Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l'esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l'alemanya nazi. Així, a mitjans de novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat. Fou l'última estada de Subirats pel seu periple en els camps francesos.

Número de registre:

MHC7103

Categoria:

Art

Nom de l'objecte:

dibuix

Títol/Nom pròpi:

Homes asseguts al camp de Mart.

Data:

1939 - 1940

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 13,5 x 21 cm
Material / Tècnica
paper / tinta / Llapis
Inscripcions
Inscripció: MHC7103 (inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: 128 (siglat anterior al registre del museu, inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: LE CHAMP DE MARÇ PERPINYA (a l'anvers)
Procedència

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre 1937 i 1941, obra de Josep Subirats Samora, com a testimoni del seu pas per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d’Espanya.

Lloc de procedència

Perpinyà

Conjunt de dibuixos en tinta blava sobre paper, obra de Josep Subirats durant el seu pas pel camp de Mart de Perpinyà. Al revers, podem veure-hi dibuixat una escena on apareixen un conjunt de persones, ajagudes en bancs al voltant d'una taula rectangular, amb un estil centrat en traços ràpids, lleugerament arrodonits i estilitzats, així com poc precisos, com si volgués captar l'essència de l'escena i poc més. Els homes van tots vestits amb roba d'abrigar, ben tapats. Estan a tocar els uns amb els altres, i semblen estar parlant entre ells, alguns amb una actitud més distesa que els altres. Per acabar, darrere els homes que donen l'esquena a l'artista hi podem veure un càntir dibuixat. Al revers, hi veiem traçat seguint un patró poc precís, quasi de simple esbós d'un moment concret, la figura d'un home que dóna l'esquena a l'artista, sense cap detall aparent tret d'anar vestit i tenir els cabells curts i foscos. Sembla que porti una bufanda. Guardant les distàncies, Subirats observarà i dibuixarà l'espectable de quotidianitat que oferia la situació de reclusió en els camps de refugiats. Al llarg del temps que Subirats passà reclòs, la seva obra dibuixarà clarament la situació precària que vivien els refugiats: la distribució del menjar, la redacció de cartes, la lluita contra les puces, el pas del temps, la realització d'actes tan simples com dutxar-se. Tot un conjunt de bocins de la vida i ocupacions que marcaven aquell internament, així com la confrontació permanent dels pensaments i l'estat d'ànim de l'autor al llarg del seu captiveri. Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, el camp de Mart era una zona de maniobres de l'exèrcit francès que havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d'emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l'exèrcit i civils republicans. L'acord de Bérard-Jordana, signat per França i l'Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s'encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d'internament amb grans tendes (anomenats Marabouts) i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l'exèrcit colonial. Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l'esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l'alemanya nazi. Així, a mitjans de novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat. Fou l'última estada de Subirats pel seu periple en els camps francesos.