Home assegut al camp de Mart.

Home assegut al camp de Mart.
Conjunt de dibuixos en tinta blava i en llapis sobre paper, obra de Josep Subirats durant el seu pas pel camp de Mart de Perpinyà. A l'anvers, podem veure dibuixat, en tinta blava, un home ajagut en una cadira. Té les mans recolzades als genolls. Porta una gorra, jaqueta, pantalons i sabates, i la fesomia de la cara, tot i estar dibuixada sense gaire detall, ens mostra un home capcot, intranquil i fins i tot trist. Al revers, veiem un estudi de retrat d'un altre home. Aquest cop, només hi veiem dibuixat el rostre, a llapis, però amb un nivell de detall força superior. L'autor, a més, juga amb el blanc i negre de les ombres per donar un cert volum al dibuix. És un home de cabells una mica llargs, que li arriben a tapar la part superior de l'orella. Resta capcot, amb la mirada lleugerament perduda, i un somriure trist. Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, el camp de Mart era una zona de maniobres de l'exèrcit francès que havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d'emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l'exèrcit i civils republicans. L'acord de Bérard-Jordana, signat per França i l'Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s'encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d'internament amb grans tendes (anomenats Marabouts) i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l'exèrcit colonial. Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l'esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l'alemanya nazi. Així, a mitjans de novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat. Fou l'última estada de Subirats pel seu periple en els camps francesos.

Número de registre:

MHC7099

Categoria:

Art

Nom de l'objecte:

dibuix

Títol/Nom pròpi:

Home assegut al camp de Mart.

Data:

1939

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 21,1 x 13,5 cm
Material / Tècnica
paper / tinta / Llapis
Inscripcions
Inscripció: MHC7099 (inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: 124 (siglat anterior al registre del museu, inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: S. 1939 CHAMP DE MARÇ (a l'anvers)
Procedència

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre 1937 i 1941, obra de Josep Subirats Samora, com a testimoni del seu pas per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d’Espanya.

Lloc de procedència

Perpinyà

Conjunt de dibuixos en tinta blava i en llapis sobre paper, obra de Josep Subirats durant el seu pas pel camp de Mart de Perpinyà. A l'anvers, podem veure dibuixat, en tinta blava, un home ajagut en una cadira. Té les mans recolzades als genolls. Porta una gorra, jaqueta, pantalons i sabates, i la fesomia de la cara, tot i estar dibuixada sense gaire detall, ens mostra un home capcot, intranquil i fins i tot trist. Al revers, veiem un estudi de retrat d'un altre home. Aquest cop, només hi veiem dibuixat el rostre, a llapis, però amb un nivell de detall força superior. L'autor, a més, juga amb el blanc i negre de les ombres per donar un cert volum al dibuix. És un home de cabells una mica llargs, que li arriben a tapar la part superior de l'orella. Resta capcot, amb la mirada lleugerament perduda, i un somriure trist. Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, el camp de Mart era una zona de maniobres de l'exèrcit francès que havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d'emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l'exèrcit i civils republicans. L'acord de Bérard-Jordana, signat per França i l'Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s'encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d'internament amb grans tendes (anomenats Marabouts) i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l'exèrcit colonial. Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l'esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l'alemanya nazi. Així, a mitjans de novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat. Fou l'última estada de Subirats pel seu periple en els camps francesos.