Home i llum de gas. Retrat a Perpinyà.

Home i llum de gas. Retrat a Perpinyà.
Conjunt de dues aquarel·les obra de Josep Subirats durant el seu pas pels camps de refugiats de França, a l’anvers, i un retrat femení en llapis, obra del mateix autor, al revers. A l’anvers, veiem dues aquarel·les de color blau que ens mostren la mateixa escena, on apareix un home que resta ajagut davant una taula on hi ha en la seva superfície una llum de gas funcionant, i sembla que un tinter. L’home està mirant alguna cosa que hi ha sobre la taula, però la llum de gas tapa la visió del que pugui haver-hi. Al revers, però, el que tenim és completament diferent del vist en el conjunt d’obres de Subirats. En aquest cas, estem davant un retrat femení molt ben realitzat. Veiem una noia jove en una postura típica per realitzar retrats: ajaguda en una cadira sense tenir el cos enfocat a l’artista, sinó lleugerament inclinat uns 45 graus de la posició d'aquest. Té les mans entrellaçades i recolzades a les cames, i ha girat lleugerament la cara per poder mirar a l’espectador. Va maquillada, amb els pòmuls i els llavis lleugerament pintats, els cabells enrinxolats i recollits amb una pamela. Porta un vestit llarg i clar, tot brodat, amb un coll alt amb farbalans. L’estil de dibuix és realista, minuciós i precís, denotant un veritable coneixement de l’autor. Pel que fa a aquest retrat, molt probablement fou realitzat en alguna de les sortides que Subirats realitzà a Perpinyà durant el temps en què estigué al camp de Mart de la mateixa localitat. Subirats va rebre l’encàrrec del metge del camp, el doctor Robert, de realitzar el retrat dels membres de la seva família, que llavors vivien a Perpinyà. Gràcies a això, Subirats va poder sortir durant un temps de la vida quotidiana del refugiat, per sentir-se novament un artista pràcticament lliure. Les cartes que envià a la seva companya verifiquen que Subirats, durant el novembre de 1939, realitzà una sèrie de sortides a Perpinyà per la realització d’aquest encàrrec. Per tant, aquest dibuix podria ser un dels esbossos que realitzà pel doctor. Ara bé, també podria ser la reproducció d’alguna fotografia o postal que Subirats tingué. Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, aquesta zona de maniobres de l’exèrcit francès havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d’emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l’exèrcit i civils republicans. L’acord de Bérard-Jordana, signat per França i l’Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s’encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d’internament amb grans tendes (anomenats Marabouts) i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l’exèrcit colonial. Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l’esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l’alemanya nazi. Així, a mitjans de novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat.

Número de registre:

MHC7072

Categoria:

Art

Nom de l'objecte:

dibuix

Títol/Nom pròpi:

Home i llum de gas. Retrat a Perpinyà.

Data:

1939 - 1940

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 17,5 x 24,5 cm
Material / Tècnica
paper / aquarel·la / Llapis
Inscripcions
Signatura: Subirats (a l'anvers)
Procedència

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre 1937 i 1941, obra de Josep Subirats Samora, com a testimoni del seu pas per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d’Espanya.

Lloc de procedència

Perpinyà

Conjunt de dues aquarel·les obra de Josep Subirats durant el seu pas pels camps de refugiats de França, a l’anvers, i un retrat femení en llapis, obra del mateix autor, al revers. A l’anvers, veiem dues aquarel·les de color blau que ens mostren la mateixa escena, on apareix un home que resta ajagut davant una taula on hi ha en la seva superfície una llum de gas funcionant, i sembla que un tinter. L’home està mirant alguna cosa que hi ha sobre la taula, però la llum de gas tapa la visió del que pugui haver-hi. Al revers, però, el que tenim és completament diferent del vist en el conjunt d’obres de Subirats. En aquest cas, estem davant un retrat femení molt ben realitzat. Veiem una noia jove en una postura típica per realitzar retrats: ajaguda en una cadira sense tenir el cos enfocat a l’artista, sinó lleugerament inclinat uns 45 graus de la posició d'aquest. Té les mans entrellaçades i recolzades a les cames, i ha girat lleugerament la cara per poder mirar a l’espectador. Va maquillada, amb els pòmuls i els llavis lleugerament pintats, els cabells enrinxolats i recollits amb una pamela. Porta un vestit llarg i clar, tot brodat, amb un coll alt amb farbalans. L’estil de dibuix és realista, minuciós i precís, denotant un veritable coneixement de l’autor. Pel que fa a aquest retrat, molt probablement fou realitzat en alguna de les sortides que Subirats realitzà a Perpinyà durant el temps en què estigué al camp de Mart de la mateixa localitat. Subirats va rebre l’encàrrec del metge del camp, el doctor Robert, de realitzar el retrat dels membres de la seva família, que llavors vivien a Perpinyà. Gràcies a això, Subirats va poder sortir durant un temps de la vida quotidiana del refugiat, per sentir-se novament un artista pràcticament lliure. Les cartes que envià a la seva companya verifiquen que Subirats, durant el novembre de 1939, realitzà una sèrie de sortides a Perpinyà per la realització d’aquest encàrrec. Per tant, aquest dibuix podria ser un dels esbossos que realitzà pel doctor. Ara bé, també podria ser la reproducció d’alguna fotografia o postal que Subirats tingué. Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, aquesta zona de maniobres de l’exèrcit francès havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d’emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l’exèrcit i civils republicans. L’acord de Bérard-Jordana, signat per França i l’Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s’encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d’internament amb grans tendes (anomenats Marabouts) i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l’exèrcit colonial. Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l’esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l’alemanya nazi. Així, a mitjans de novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat.