"Petites històries, grans dones"

El cicle 'Petites històries, grans dones. Museus amb ulls de dones' era un cicle de conta contes per a públic familiar que havia de tenir lloc durant el mes de març com una iniciativa conjunta vinculada al Dia de la Dona. Però l'emergència sanitària va forçar la seva suspensió i ara s'ha recuperat l'esforç fet entre totes les entitats participants per convertir-lo en un cicle en línia amb vídeo contes.

Cada conte te com a protagonista una dona vinculada a la història, les col·leccions o el contingut de cada museu participants: el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu Picasso, el Museu del Disseny de Barcelona, els Museus d’Esplugues de Llobregat i la Fundació Joan Miró i nosaltres, el Museu d'Història de Catalunya.

De manera complementària als vídeo contes, el cicle convida a petits i grans a fer visible les dones que han estat o són un referent per cadascú a les xarxes socials amb el hashtag #PetiteshistoriesGransdones. Així, a través de dibuixos, vídeos, poemes, etc. podem homenatjar a dones rellevants en l’art, la ciència o en qualsevol dels altres àmbits.

Com puc veure els vídeo contes?

Fes clic aquí per veure els vídeo contes. Entre el 23 i el 31 de maig, cada dia, a partir de les 12.00 h, penjarem a Youtube un nou vídeo conte en un canal adreçat als infants, on quedaran tots disponibles de manera permanent per a qui els vulgui veure més endavant. 

  • Dissabte 23 de maig- 12.00h Museu Nacional d’Art de Catalunya. Vídeo conte dedicat a la fotògrafa Colita, que ha realitzat nombroses fotografies a artistes i cantants catalans de la nova cançó, i és considerada una de les millors retratistes especialitzades en aquest gènere.
  • Diumenge 24 de maig- 12.00h Museu Marítim de Barcelona. Vídeo conte dedicat a Anne Bonny, la pirata que va atemorir moltes tripulacions al mar del Carib durant part del segle XVIII.
  • Dilluns 25 de maig- 12.00h Museu del Disseny. Vídeo conte dedicat a Carolina Montagne, una de les modistes més prestigioses del s. XIX i principis del XX a Catalunya i pionera del comerç del vestit de luxe.
  • Dimarts 26 de maig- 12.00h Museu Picasso. Vídeo conte dedicat a Gertrude Stein, escriptora i col·leccionista d’art modern.
  • Dimecres 27 de maig- 12.00h Fundació Joan Miró. Vídeo conte dedicat a Nalini Malani, artista de l’Índia, Premi Joan Miró 2019, que presentarà l’exposició No em sents a la Fundació.
  • Dijous 28 de maig- 12.00h Museus d’Esplugues de Llobregat. Vídeo conte dedicat  a la ceramista  Angelina Alós.
  • Divendres 29 de maig- 12.00h Museu d’Arqueologia de Catalunya. Vídeo conte dedicat  a l’arqueòloga Adela Ramon Lligué.
  • Dissabte 30 de maig- 12.00h Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Vídeo conte dedicat  a la canadenca Biruté Galdikas, l’experta més important en el comportament dels orangutans.
  • Diumenge 31 de maig- 12.00h Museu d’Història de Catalunya. Vídeo conte dedicat a la Roser Rosés, que va ser enviada a la URSS quan tenia 12 anys per allunyar-la de la Guerra Civil però hi va trobar les misèries de l’exili i la duresa de la II Guerra Mundial.

Imatges de la Roser Rosés als 12 anys (amb  sense trenes) quan va marxar a Rússia i als 20 anys, en acabar el seu llarg viatge.

En el conte que es publicarà el dia 31 de maig, coneixerem la història i vida de la Roser Rosés

Els infants van ser una de les principals víctimes de la Guerra Civil (1936-1939). Calia allunyar els menors del conflicte bèl·lic per evitar-los seqüeles físiques i psicològiques. Per això, l’any 1937, el govern de la II República va evacuar menors cap a altres països, com la URSS, França, Bèlgica, el Regne Unit, Suïssa, Mèxic i Dinamarca. Més de 30.000 infants van ser evacuats durant el conflicte i avui se’ls coneix com a “nens de la guerra”. Als que van anar a parar a la URSS se'ls coneix com a “nens de Rússia”.

Una de les 1.197 nenes que va rebre la URSS fou la Roser Rosés. L’any 1938, els seus pares van enviar-la a la URSS amb la darrera expedició d’infants republicans. Ella tenia 12 anys i els seus pares creien que hi romandria pocs mesos però al final s’hi va quedar 7 anys i mig. Allà, al principi, va tenir accés a l’educació i va viure uns anys plàcids dintre del que cap. Però, amb l’esclat de la II Guerra Mundial, va patir de ple la duresa de la guerra: evacuacions, precarietat, fam, fred, malalties, por, etc. L’any 1947, després de passar per Nova York i Mèxic, la Roser va aconseguir tornar a Catalunya. Tenia 21 anys.

L’any 2006, quan la Roser  tenia 80 anys, va explicar per primer cop la seva història i des d’aleshores la comparteix amb alumnes i tothom que hi estigui interessat per que es conegui aquesta part de la nostra història, tan dura i tan real, i ajudar així a difondre la pau.

En paraules de la pròpia Roser Rosés, “el resum de la meva vida el poso en el cantó positiu...malgrat totes les misèries que he viscut, crec que m’han donat una fortalesa d’esperit per viure i veure més positivament la vida”.