Club de lectura, (8a ed.)

La ciència ficció i, concretament, les distòpies són formes de pensar el futur d’una societat però, alhora, una manera de reflexionar sobre el present. A través de les obres proposades es durà a terme un recorregut cronològic per diferents versions d’un futur que cada cop ens queda més a prop, i en el qual podem reconèixer alguns aspectes de la nostra realitat.

El cicle s’inicia amb un clàssic de la ciència ficció, Un món feliç, que ens permet posar les bases del gènere i entendre els trets característics de la distòpia. En un segon moment, llegirem tres obres que aborden la ciència ficció des d’una perspectiva feminista, si bé cadascuna d’elles posa l’accent sobre un aspecte diferent de la construcció de la identitat de les dones: la relació entre gènere i sexe, el poder sobre la realitat que dona el monopoli del llenguatge i, finalment, les formes de domini del cosa i el control de la llibertat reproductiva. Finalment, ens acostarem a una obra recent que ens portarà a reflexionar sobre l’actualitat del gènere distòpic i la relació que estableix amb el nostre present més immediat.

Si bé sovint s’ha considerat la ciència ficció com un gènere minoritari, les obres que en participen han estat capaces de preveure debats com el de la clonació i la enginyeria genètica, els canvis de sexe, els efectes dels totalitarismes o el paper dels algoritmes en les nostres decisions més senzilles. Gràcies als debats que desperten aquestes novel·les, veurem com sota mons futuristes ambientats alguns d’ells en planetes de noms estranys hi trobem les qüestions més essencials: què ens fa humans? Com volem viure? I, sobretot, la pregunta fundacional de la ficció: què passaria si...?

Properes sessions i lectures

1. Aldous Huxley, Un món feliç, 1932 (Barcelona, Labutxaca, 2010. Traducció de Ramon Folch i Camarasa) 26 de gener

Considerada una de les primeres distòpies, Un món feliç ens presenta una societat dominada per un estat paternalista que controla els seus habitants a partir d’una droga anomenada soma. Aquesta comunitat està dividida en diferents classes socials determinades des del naixement i que, per tant, no contempla l’ascens social ni els canvis fruit de la millora personal. A la manera de la ciutat ideal de Plató, cada classe té atribuïdes unes tasques i la seva consideració i prestigi dins de la comunitat estan marcades des del naixement. Els quatre protagonistes cercaran la manera d’alliberar-se d’aquest determinisme. La novel·la ha tingut una gran influència en literatura posterior del gènere, però també en representacions cinematogràfiques, ja siguin adaptacions de l’obra o versions inspirades en ella, com Gattaca (1997) d’Andrew Niccol.

Col·laborador: Daniel Genís, doctor en literatura catalana per la Universitat de Girona. Gestiona el web de literatura fantàstica elbiblionauta.com) i és membre fundador de l’Agrupació d’Amics de la Ciència-Ficció en Català.

Ressenyes:

Un Món Feliç esbossa una societat futura on el condicionament psicològic de les persones marca les bases d’una maquinària social amb un funcionament perfecte, harmònic i blindat. Inexpugnable i impenetrable. Tothom està programat per ser feliç fent el que fa. I tothom viu sota els efectes del soma: la droga legal, oficial i inclús obligatòria de l’estat. Gràcies al prendre-se-la, tothom és feliç, com si formés part de la seva idiosincràsia, però també viuen conscienciats que el passat i la història són una farsa.” Bet Altarriba http://www.laculturanovalres.com/un-mon-felic-de-aldous-huxley/

La màxima expressió d’aquesta voluntat la trobem a Un món feliç, del britànic Aldous Huxley, autèntica obra d’anticipació de tota la moderna literatura de ciència ficció, que assenyala el començament d’una nova era per a la humanitat en el just moment en què apareix el primer model T de la companyia automobilística Ford, cosa que representa la producció en sèrie com el principi d’aquesta societat, ja que, a l’igual que els automòbils, ara les persones són produïdes en sèrie.” Daniel Genís https://elbiblionauta.com/ca/2013/01/15/un-món-feliç/

2. Ursula K. Le Guin, La mà esquerra de la foscor, 1969 (Barcelona, Raig Verd, 2019) 23 de febrer.

Guardonada amb el Premi Nebula (1970) el i Premi Hugo (1970), aquesta obra explora els límits del gènere i el sexe en una societat d’individus hermafrodites que tan sols es adopten un sexe o un altre en el període de zel. Com bé diuen els seus editors catalans, Le Guin tracta temes com la desigualtat de gènere, l’abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica. Segons Daniel Genís, “La mà esquerra de la foscor fou una obra pionera en el terreny del que es coneix com a “fabulacions feministes”, i va exercir un paper important per a què anys més tard apareguessin obres com L’home femella (1975), de Joanna Russ, Llengua materna (1984), de Suzette Haden Elgin o El conte de la serventa (1985) de Margaret Atwood” que també llegirem en aquest cicle.

Col·laboradora: Blanca Busquets, llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i traductora al català d’Ursula K. Le Guin, Hanne Ørstavik, Ibram X. Kendi, Nnedi Okorafor i Ngũgĩ wa Thiong’o.)

Ressenyes:

El llibre es divideix en dues parts diferenciades però sense separació: Una primera on predomina una lleu intriga política i on se'ns mostra la realitat sexual dels habitants d'Hivern i una segona, amb tan sols dos protagonistes en un "de tu a tu" insòlit per regions àrtiques meravellosament descrites i on es plantegen els principals temes culturals, sexuals i místics que regeixen la novel.la.https://www.elkraken.com/R-ma%20esquerra.htm 

és una literatura amb una poderosa càrrega simbòlica, que està al servei de la difusió de conceptes morals bàsics: el respecte, l’amistat, la responsabilitat. La literatura de Le Guin és una literatura tremendament moral (no pas moralista).[...] Le Guin ens transmet un missatge de confiança en la Humanitat. Malgrat tot, no pot evitar no ser optimista. Només s’esforça en ensenyar alguna cosa qui creu que al davant té algú capaç per aprendre, de millorar.” Daniel Genís https://elbiblionauta.com/ca/2019/12/19/la-ma-esquerra-de-la-foscor-1969-ursula-k-le-guin/ 

Com a narradora ens assabentem que si hagués pogut hauria reescrit La mà esquerra de la foscor amb un pronom neutre que en el seu dia ningú hauria entès, però avui sí. Com a poeta descobrim que Gabriela Mistral va suposar per a ella una revelació; i no és estrany, si recordem la seva estreta vinculació amb la natura i que a Le Guin se li reconeix un fort component ecologista. I com a assagista és una autora d’un feminisme incorruptible, amb una idea molt clara de com s’ha negat l’accés de les dones al cànon literari.” Maria Àngels Cabré https://llegim.ara.cat/ficcio/Despullant-Ursula-Le-Guin_0_2395560439.html 

3. Suzette Haden Elgin, Llengua materna, 1984 (Barcelona, Chronos, 2020. Traducció d’Eduard Castanyo) 23 de març

«ARTICLE XXV 1. No es permetrà que cap ciutadana dels Estats Units d’Amèrica ocupi cap càrrec elegit o designat, que participi en cap funció (…) en les professions acadèmiques o científiques, que tingui feina remunerada fora de la seva llar sense el permís escrit del seu marit o (…) d’un home responsable amb parentiu de sang o designat el seu tutor legal, ni que exerceixi control sobre diners o altres propietats o béns sense aquest permís escrit.»

En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: aquestes depenen en exclusiva dels homes, atès que no se’ls permet moure’s lliurement ni tenir una feina remunerada. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Fins i tot aquestes dones però viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels Casals, les comunitats en les quals s’organitzen les Nissagues, s’hi troben les Cases Ermes; l’últim reducte en el qual es podrà organitzar la revolució de les dones, gràcies al seu domini del llenguatge.

Llengua materna, primer volum de la trilogia a la qual dóna nom, es va publicar l’any 1984, i continua a La Rosa de Judes (1987) i Earthsong (1993). La seva autora, lingüista i de fortes conviccions feministes, ens proposa la reflexió sobre com la llengua que parlem determina la nostra concepció del món i es pregunta per com la gramàtica pot arribar a perpetuar les estructures de poder masclistes. L’obra va estar nominada al Premi Locus l’any 1985.

Col·laborador: Víctor Garcia Tur, escriptor i dissenyador gràfic. Ha guanyat diversos premis literaris catalans com Premi Documenta de narrativa 2008 amb Twistanschauung (2009, Empúries), el Premi Marian Vayreda de prosa narrativa 2015 amb Els ocells (2016, Empúries). A les seves darreres obres ha explorat els límits entre la fantasia i la ciència ficció: Els romanents (2018, Empúries, Premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2017) i El país dels cecs (2019, Proa, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2018). Recentment ha rebut el Premi Sant Jordi de novel·la per L'aigua que vols (2020).

Ressenyes:

Si hagués de triar un sol motiu pel qual la ficció especulativa m’agrada molt més que no pas la realista/mimètica, diria que és perquè en la primera les autores es permeten plantejar plans paral·lels al nostre per tal d’assajar hipòtesis sobre la realitat que habitem.” Tatiana Dunyó : https://elbiblionauta.com/ca/2020/04/28/llengua-materna-1984-suzette-haden-elgin/

“Como paso previo y necesario en 1982 -dos años antes de escribir la serie-, Elgin había creado el láadan (gramática, diccionario y casete de prácticas incluidos), una lengua pensada para expresar las percepciones y sentimientos de las mujeres en la que concentró parte de su saber lingüístico. Partía de la base de que las lenguas humanas existentes eran (por masculinas) inadecuadas y que el láadan podría contribuir a forjar un nuevo tipo de cultura.” Eulàlia Lledó Cunill (Doctora en Filologia Romànica per la UB) https://www.huffingtonpost.es/eulalia-lledo-cunill/lengua-materna-el-sueno-d_b_14813274.html

La humanidad hace décadas que se ha expandido por el sistema solar y más allá y ha establecido relaciones comerciales con decenas de especies alienígenas; la comunicación con estas es un asunto capital para los terrestres. Y aquí es donde entran en juego las diferentes estirpes, centros con una población endogámica donde sus miembros son lingüistas expertos. Hablan varios idiomas terrestres y normalmente también una o dos lenguas extraterrestres. Y sí, aquí las mujeres de estas estirpes tienen también un papel más importante dado que también son utilizadas como traductoras o intérpretes. Los gobiernos de todo el mundo dependen de los lingüistas para que sus gestiones comerciales sobrevivan a las diferencias culturales y de comunicación con los alienígenes” Eloi Puig https://www.elkraken.com/Esp/L-esp/R-Llengua_materna-esp.html

4. Margaret Atwood, El conte de la serventa, 1985 (Barcelona, Quaderns Crema, Traducció de Xavier Pàmies) 27 d’abril

Per instaurar un règim totalitari eficaç –o qualsevol règim, de fet- només cal oferir uns quants beneficis i unes quantes llibertats, almenys a una minoria privilegiada, a canvi del que prens

Popularitzada per la seva adaptació en format sèrie, aquesta novel·la d’Atwood ens presenta la realitat de Galaad, als antics Estats Units, on davant d’una progressiva infertilitat de l’espècie humana, aquesta societat totalitària, regida per una interpretació fonamentalista de la Bíblia, obliga a les dones encara fèrtils a donar descendència als líders del règim. A través d’una narració confessional i íntima de la protagonista, aquesta distòpia ens il·lustra sobre com la ideologia, a més a més del domini de la tecnologia, pot ser un dels elements clau per al control social.

Col·laboradora: Maria Isern Ordeig és investigadora predoctoral d’ADHUC—Centre de Recerca Teoria, Gènere i Sexualitat. Graduada en Estudis Literaris (2016, Universitat de Barcelona) i amb el màster en Construcció i Representació en Identitats Culturals (2018, Universitat de Barcelona), s’especialitza en l’estudi de les representacions corporals subversives i la seva textualització en l’àmbit de la literatura contemporània.

Ressenyes:

A les acaballes del segle, en canvi, Atwood va veure l’amenaça del totalitarisme en unes altres coordenades: en el fanatisme de la revolta dels aiatol·làs a l’Iran, per un costat, on de la nit al dia les dones van veure restringits els seus drets i llibertats més elementals, però també en el l’orgull del gran imperi americà, d’un altre, aquell gegant amb peus de fang que era (i encara és) els Estats Units.” Daniel Genís https://elbiblionauta.com/ca/2018/07/18/el-conte-de-la-serventa-1985-margaret-atwood/

Margaret Atwood va escriure aquesta novel·la l'any 1984, en una època – que segons ella mateixa- es podria definir tensa i un tant depressiva i més si estàs vivint al Berlín Occidental a les acaballes de la Guerra Freda mentre esbosses l'argument. Atwood ens planteja un futur decadent, distòpic, en una imaginada nova república molt arrelada al que avui dia és l'estat de Massachusetts, als EUA, on la societat ha experimentat una deriva autoritària que afavoreix un retrocés de les llibertats tutelades per una elit fervorosament seguidora de l'extremisme cristià.” Eloi Puig https://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat/C/R-Conte_serventa.html 

5. Marc-Uwe Kling, Quality Land, 2017 (Barcelona, Periscopi, 2020. Traducció de Ramon Farrés) 25 de maig

En Peter Aturat és un desballestador considerat de baix nivell social que no s’atreveix a destruir les màquines defectuoses i, sense voler, es converteix en el líder d’un grup de robots inadaptats que amaga sota el seu taller. L’escriptor alemany ens proposa una distòpia hipercapitalista situada a QualityLand, una societat on la feina, l’oci i les relacions estan optimitzades per algoritmes. La novel·la ens permet reflexionar sobre el lliure albir i els límits de la llibertat individual en un món on la possibilitat de triar s’ha delegat a un ens impersonal com l’algoritme. Tot això Kling ho aconsegueix a través d’un to satíric i mordaç que ens permet descobrir les trampes del món digital.

Col·laborador: Edgar Cotes, Graduat en Traducció i Interpretació d’anglès i japonès i màster d’Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes (UAB) i també treballa de corrector i editor de subtítols a TV3 i com a corrector a l’editorial Chronos i Edicions SECC. Com a escriptor, ha publicat el llibre de microcontes fantàstics Els híbrids minvants (2017, Edicions SECC) i els seus contes han aparegut en diverses antologies. Escriu articles sobre el gènere fantàstic a El Biblionauta i a La Lectora.

Ressenyes:

Amb una estructura en què la narració principal és interrompuda contínuament per breus capítols que ens mostren diferents aspectes del món de Quality Land -fragments d’una guia de viatges, anuncis publicitaris, notícies de premsa i els comentaris que hi fan els usuaris...-, la novel·la de Kling retrata molt bé un món caracteritzat per un totalitarisme opulent i cordial però tan brutal i repressiu com les pitjors dictadures. És un món futurista la llavor del qual ja germina en el ciberespai -i en la realitat analògica- del nostre món actual.” Pere Antoni Pons https://llegim.ara.cat/ficcio/infern-algoritmic-divertit-inquietant_0_2496350373.html 

Marc-Uwe Kling ho explica amb grans dosis d’humor i d’ironia, però això no elimina el drama que hi ha en tot plegat. Els habitants de QualityLand no són ciutadans, sinó usuaris, perfils cibernètics les dades dels quals determinen la seva sort al món. No importa si un usuari denuncia que un perfil és erroni, perquè el criteri de validació el monopolitza el sistema, i l’individu no pot fer res d’efectiu enfront d’aquesta realitat.” Antoni Barceló https://www.nuvol.com/llibres/el-pais-dels-algoritmes-103052 

“La dictatura de l’algoritme” Vicent Pagès Jordà https://periscopi.cat/images/Premsa/Pags_Periscopi_468.pdf 

“Vibradors, dofins i riures enllaunats” d'Edgar Cotes: https://lalectora.cat/2020/06/16/vibradors-dofins-i-riures-enllaunats/ 

Informació pràctica

Hora: 18 h.

Preu: activitat gratuïta 

Lloc: degut a les circumstàncies excepcionals del moment, aquesta activitat es durà a terme en línia, utilitzant l'aplicació Zoom. Un cop inscrits us facilitaran els enllaços necessaris per poder seguir la sessió.

Inscripció: inscripció gratuïta a mhcvisites.cultura@gencat.cat o al 932254244. Aforament limitat