Dones: ficcions i realitats

Realitats velades i imatges visibles del treball femení

La contribució de les dones a l’àmbit del treball és una de les realitats més poc documentades. El treball de les dones i en especial el domèstic i de cura s’ha omès en els relats culturals i fins als anys noranta no apareixen els primers estudis sociològics que s’ocupen d’aquest tema.

De vegades apareix indirectament a la publicitat, però sempre associat als productes de consum domèstic i a la veu dels experts que insisteixen a presentar-los com uns elements per minimitzar les feines del dia a dia. Sigui com sigui, s’insisteix en la responsabilitat exclusiva de les dones en relació amb aquesta ocupació i s’intenta que no sembli pròpiament un treball.

Després de la Segona Guerra Mundial, els relats oficials relacionats amb els treballs de cura recorren al model femení de «l’àngel de la llar» que, amb el temps, evoluciona cap a la figura de la superwoman: una dona reconeguda per la seva activitat professional, però lligada igualment a la cura i l’atenció domèstica. Apareix en el debat públic el conflicte del temps de les dones, unit a les dobles i triples jornades femenines.

Un protagonisme poc reconegut

Durant el franquisme s’havia aprovat un conjunt de lleis i reglamentacions que, amb el pretext d’«alliberar la dona casada del treball i la fàbrica», van voler apartar moltes dones de la majoria d’àmbits professionals i sobretot impedir-ne la independència econòmica.
Els salaris baixos i la carestia de la vida van fer inviable totalment aquest projecte del règim i les dones van trobar solucions, precàries però efectives, per realitzar a casa activitats laborals submergides, en les quals sovint col·laborava tota la família.

La incorporació de les dones als estudis i a la universitat a finals dels anys seixanta va contribuir a canviar la valoració professional de les dones, i així van veure incrementades les seves oportunitats d’inserció laboral.

A poc a poc els mitjans de comunicació van anar incorporant aquests canvis tot fent visibles noves funcions i nous papers protagonitzats per personatges femenins, però el paper de les dones en tots els àmbits del treball era encara molt poc visible.

La invisibilitat del treball femení ha significat, així mateix, la invisibilitat del protagonisme de les dones en els diferents processos migratoris que s’han viscut al nostre país. Tots ells determinats per la necessitat de millorar les condicions de vida.

Àmbit següent

Dels «llops» del franquisme als nous imaginaris
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat