Dones: ficcions i realitats

Encara avui...

Mentre amb la transició i el relaxament de la censura els relats audiovisuals mostraven de forma voyeurista els cossos de les dones, en l’època coneguda com del «destape», el moviment de dones continua reivindicant, entre d’altres, el dret a una maternitat deslligada de la reproducció, el dret a la interrupció lliure de l’embaràs, a una sexualitat oberta a la diversitat d’orientacions, a uns espais públics sense agressions sexuals, i a una vida sense violències masclistes. I, fos com fos, la reivindicació del plaer femení com a exponent d’una vivència del cos deslliurada de les imposicions de la repressió, que havia pretès ignorar els desitjos plurals de les dones.

Actualment, en molts entorns comunicatius persisteix la inèrcia de moltes pràctiques narratives que reprodueixen models caducs allunyats de les transformacions veritables que han permès el reconeixement de les aportacions de les dones amb tota la seva diversitat.

Però, a la vegada, les dissidències respecte a aquests models es difonen en una gran quantitat de canals i arriben de maneres diverses a través de les xarxes socials i les plataformes informatives. I d’aquesta manera s’està conformant una pràctica femenina apoderada i capaç que interacciona amb eficàcia amb les narratives hegemòniques i està facilitant l’emergència i la consolidació de nous imaginaris.