Dones: ficcions i realitats

Creació d’espais físics i simbòlics

A partir dels anys seixanta, la participació de les dones emergeix una altra vegada i es fa més visible, especialment en les lluites veïnals dels nous barris de les ciutats. El seu activisme, que s’havia manifestat anteriorment en moments puntuals, reapareix en el marc dels sindicats i dels moviments associatius antifranquistes. Moltes d’aquestes lluites foren protagonitzades per dones procedents de les migracions més recents.

La participació de les dones en les mobilitzacions generals contra el règim es va anar fent cada vegada més present, alhora que apareixien nous protagonismes femenins que trencaven els esquemes preestablerts sobre la feminitat tradicional.

I, al costat dels protagonismes individuals, el que començà a transformar les estructures patriarcals fou l’emergència del moviment feminista, que, al llarg dels anys setanta, va incorporar a la lluita per la democràcia una agenda específica amb l’objectiu de visualitzar i donar valor a les necessitats de la vida quotidiana i, en especial, als treballs en l’entorn domèstic, majoritàriament desenvolupats per les dones. Amb la divisa «Allò que és personal és polític», el feminisme va irrompre en l’escenari públic tot reclamant una altra forma de fer política i exigint solucions públiques a problemes considerats fins aleshores privats.

Espais de dones

Àmbit següent

Encara avui...

Àmbit anterior

Dels «llops» del franquisme als nous imaginaris
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat