Batalla de Berlín, darrera operació militar a Europa durant la Segona Guerra Mundial. Hitler es suïcida dins del búnquer de la cancelleria. El 7 de maig, l'exèrcit alemany capitula davant les tropes occidentals a Reims. El dia següent ho fa davant les tropes soviètiques, a Berlin

Entre el 17 de juliol i el 2 d'agost té lloc la Conferència de Potsdam. Entre d'altres qüestions, s'acorda dividir Alemanya i la ciutat de Berlín en 4 zones, administrades pels exèrcits dels Estats Units, la Unió Soviètica, França i el Regne Unit, respectivament.

El 6 de setembre els Estats Units i el Regne Unit constitueixen la bizona, embrió de la futura República Federal Alemanya, unificant les seves respectives zones d'ocupació.

Entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949 té lloc el bloqueig de Berlín per part de la Unió Soviètica, com a resposta a la reforma monetària imposada pels Estats Units, França i el Regne Unit a les seves respectives zones d'ocupació.

El 23 de maig neix la República Federal Alemanya (RFA) a partir de la unió de les zones d’ocupació de França, Gran Bretanya i els Estats Units. Com a resposta, el 7 d'octubre de 1949 s'estableix la República Democràtica Alemanya (RDA) a la zona d’ocupació soviètica. Berlín occidental no s'incorpora a la RFA, tot i que queda vinculada de forma indirecta al govern federal. La ciutat de Berlín queda oficialment divida en dues entitats polítiques diferents.

El 5 de maig, la RFA entra a la OTAN, violant el principi de neutralitat d'Alemanya acordat a Potsdam. Com a resposta, el 14 de maig la República Democràtica Alemanya entra al pacte de Varsòvia.

El 27 de novembre, la URSS llença un ultimàtum als aliats per desmilitaritzar i abandonar Berlin en 6 mesos.

El 13 d'agost la RDA tanca les seves fronteres amb la RFA i Berlín oest. Dos dies més tard comença la construcció del mur de Berlin. El 27 d’octubre, tancs dels Estats Units i la Unió Soviètica s’encaren al punt de control fronterer Charlie. L’incident continua fins el 28 d’octubre, quan els dos bàndols decideixen retirar els seus vehicles militars.

El 26 de juny, Kennedy vista Berlín i pronuncia el seu mític discurs "Ich bin ein Berliner" (jo sóc un berlinés)

El 21 de desembre té lloc la Firma del "Tractat Bàsic" entra la RDA i la RFA. El tractat representa el reconeixement recíproc d'ambdós estats.

L'11 de gener, Espanya estableix relacions diplomàtiques amb la RDA

El 27 de setembre la RDA retira l'embaixador de Madrid, en protesta per l'execució de tres membres del FRAP i dos d'ETA político-militar, les últimes execucions del franquisme.

El 12 de juny el president dels Estats Units Ronald Reagan, de visita a Berlín, desafia al Secretari General de la URSS, Mikhail Gorbachev, a “enderrocar el mur”.

Durant la tarda del 9 de novembre, Günter Shabowski, membre del politburó, anuncia que l’Alemanya Oriental garantirà la llibertat de moviment als seus ciutadans. Inmediatament, milers de persones creun cap a Berlin Occidental.

El 12 de setembre, conclouen les converses "Dos més Quatre" sobre la reunificació d'Alemanya, celebrades a Moscou. Les dues Alemanyes i les quatre potències acorden la reunificació alemanya, que tindrà lloc el 3 d'octubre.